«Per a ell [Walter Benjamin], la mida d’un objecte presentava una relació inversa a la seva significació.» Hannah Arendt va fer la introducció d’una de les primeres edicions de l’obra de Benjamin en anglès, un recull d’assajos que portava el títol Illuminations. La seva proposta situava el paper de Benjamin en relació a la seva propia obra com a crític literari abans que filòsof: «Malgrat això, en els escassos moments en què es va dignar a definir el que feia, Benjamin es considerava crític literari i, si podem dir que aspirava a adquirir algun estatus a la vida, hauria estat el de “l’únic crític de debò de la literatura alemanya”». A Walter Benamin 1892-1940, Arendt basteix la vida i l’obra de Benjamin centralitzant fets aparentment insignificants com ara la mala sort, la feblesa i la desgràcia, la passió que sentia per col·leccionar objectes i la figura del flâneur.
