'Es va quedar asseguda amb les cametes estirades i les mans, curtes i esquifides, recolzades sobre el terra'' És el 24 d'octubre de 1931 i l'Eva fa dotze anys. És un trist aniversari: ha de deixar l'escola i començar a treballar a la fàbrica tèxtil amb la mare, mentre el pare treballa a la mina de Sant Corneli de Cercs. La vida a la colònia és dura: dies freds en un espai bell i alhora hostil, on la mina n'és el cor. L'Eva hi troba la llum gràcies a la lectura i fuig escrivint. Amb els seus amics, la Júlia, el Robert, la Cristina i el Manel, companys d'escola i de colònia, la seva estimada mestra Gertrudis i l'amistat amb el granadí Andrés Reinos, rellogat a casa seva, l'Eva s'endinsa en la vida adulta, on ningú sembla trobar sentit que escrigui... Una visita de Durruti i els fets de la revolta anarquista de Figols, del 18 al 23 de gener de 1932, ho canviarà tot sense, potser, canviar res. Xera i Sutge és una novel·la històrica, coral i iniciatica, on la sensibilitat de l'autora permet recórrer un ventall de fets i personatges, on no hi ha blancs i negres, sinó grisos, on el desesper per conquerir una vida digna provoca fets sagnants, mentre una nena, l'Eva, abraçada al seu ocell de fusta, creix sense permetre que el seu esperit, Iliure i creador, sigui malmės.
