Em dic Ada i aquest NO és l'estiu que havia planejat. Es suposava que havia de ser perfecte: me n'anava de colònies d'estiu amb la meva millor amiga, l'Ana. Però agafeu-vos fort: l'Ana no ve. Així que ara em toca sobreviure SOLA entre companys que no conec de res, intentar no morir-me de vergonya cada vegada que faig el rídícul i patir les conseqüències de decisions que, clarament, NO vaig pensar gens bé… I sí, també hi ha nois. Bé, UN noi. Suposo que aquest estiu no va de fer-ho tot perfecte… sinó de no morir de vergonya en l'intent. I si sobrevisc... aquí queda per escrit!
