Relato y ensayo biográfico. Una bailarina catalana de principios del XX.Un llibre a mitges entre assaig biogràfic i relat que ens explica que, més que a la dansa, Àurea de Sarrà (1889-1974) dedica el seu esforç a una altra cosa: potser a la mímica —de vegades, ella mateixa diu que fa mimo-drama— o a una mena d’aparadorisme a les beceroles, potser a una modalitat dinàmica de tableau vivant —en origen, un gènere hermafrodita entre la pintura i el teatre.
