Dotze

Dotze escalons separen la porta de casa del carrer. Dotze escalons que la tenen tancada al seu pis de la Vila, jubilada abans d'hora, impedida per l'edat i la malaltia, sola sense ningú més que el seu nebot absent. I aterrida. Sobretot aterrida. Un crit esfereïdor al pis del costat trenca la monotonia de la vida en reclusió. La investigació de l'origen del crit la porten a enfrontar-se amb els records del passat: el germà mort, les complicades relacions familiars o el fracàs del seu prometatge. Com a lectors assistim a una mena de confessió íntima, on els pensaments, les pors i els secrets més profunds se'ns mostren sense filtres. Amb Dotze, Vicent Usó ens introdueix en els intricats mecanismes mentals del personatge que ens acaba esdevenint entranyable i aconsegueix atrapar al lector no només per la història sinó també per una construcció narrativa que esdevé un desplegament de tècnica i ambició narrativa.