Miquel Àngel Ballester denuncia la visió misògina i patriarcal que travessa totes les èpoques i corrents filosòfics. Ell ho té clar: la seva intenció és no deixar cap racó ni escletxa sense explorar, ni cap qüestió polèmica o controvertida sense posar en evidència. El masclisme només és la punta de l’iceberg d’un conjunt d’idees tòxiques que han afectat negativament altres col·lectius socials. Per tant, l’ocultació sistemàtica de la vulneració dels drets humans —realitzada per una part significativa d’intèrprets i historiadors de la filosofia— ha deixat de ser una opció raonable. Rellegir i reinterpretar —amb una mirada crítica— els textos dels autors més representatius del pensament filosòfic no és quelcom senzill, però Ballester ens convida a recórrer amb ell la cara més fosca de la filosofia. Les arrels profundes dels prejudicis socials i les falses creences que encara influeixen negativament en la visió del món i dels altres és quelcom que es fonamenta en la història oficial de la filosofia. A través d’aquesta s’han justificat i transmès impostures esclavistes, xenòfobes, antijueves, homòfobes, caníbals, suïcides, antianimalistes, totalitàries, primitivistes, militaristes, antigitanes, contranaturals, favorables a la pena de mort, antidemocràtiques, aporofòbiques, sàdiques i discafòbiques. Teniu a les mans una història no oficial de la filosofia, una contrahistòria crua i opaca que ens convida a pensar en la influència de la filosofia en les nostres vides.