L’esclat de la Segona Guerra Mundial capgira la vida d’un poblat del Kirguizstan soviètic: els homes són enviats a combatre els nazis, mentre les dones, els vells i els infants es fan càrrec de treballar les terres col·lectives. La Jamila, una noia alegre i llenguda, viu amb la seva família política i té el marit convalescent al front. Es passa el dia traginant sacs de gra des de l’era fins a l’estació de tren, acompanyada tothora d’en Seït, el seu jove cunyat, i d’en Daniar, un nouvingut mig coix i malforjat, de tarannà esquerp i taciturn, que esdevé l’escarn dels pobletans, sobretot de la Jamila. Una nit, tornant a casa, la Jamila repta en Daniar a cantar, i tot d’una ell trenca el silenci i encisa els seus dos companys amb una veu fonda i lluminosa que penetra l’estepa i el bosc. I nit rere nit el veritable Daniar es va revelant a través de tonades antigues que evoquen la terra, el paisatge i la bellesa del món, alhora que desperten en el jove Seït l’anhel de ser artista i en la Jamila la gosadia de somiar amb una altra vida possible. En aquesta novel·la d’iniciació tan breu com intensa, Aitmàtov presenta un magnífic fresc de la vida rural a l’Àsia Central durant l’època soviètica. Una oda a l’amor, el desafiament de les convencions i la cerca de la felicitat. «La història d’amor més bonica que s’ha escrit mai». Louis Aragon