''No tinc ‘tècnica d'inspiració’. Deixo, senzillament, que l'aire de les coses entri en mi.'' Josep Maria Espinàs. Aquest llibre és la trobada entre un mort i un viu. El mort és l’escriptor Josep Maria Espinàs i el viu un altre Josep Maria, però que es diu Pep i és seixanta anys més jove. Amb aquest joc de miralls permanent i sempre amb l'obra d'Espinàs com a fil conductor, Pep Antoni Roig s'enfronta a aquest contrast entre el món analògic i el món digital per tal de narrar una crònica personal de lectura i reflexionar sobre les escletxes de la modernitat, el pes de l'herència, la universalitat de la llengua catalana en el món globalitzat o el periodisme de foc lent enmig d'un món ple de presses en el qual els llibres de Josep Maria Espinàs són, més que un refugi, una drecera plena de sensibilitat, ironia o originalitat cap a altres mons.
