Aquesta és una història de barrines i de burins. D'escarpres i de llimes escultores. La paraula i el cantparteix, en efecte, d'una depuració febrosa i constant. Aquesta és la premissa. Mal que d'entrada calgui advertir que el llibre no és exactament una antologiad'obra publicada, ja que recull molts poemes inèdits,ni és tampoc un volum que aplegui peces estrictamentnoves. Quina mena d'obra teniu entre les mans, llavors? Aquesta contribució és una tria rigorosa, feta pel mateix autor, de poemes publicats anteriorment, ambl'afegit d'algunes noves creacions dels últims anys.Una selecció sense petjades alienes. Revisitada. [...] Pàmias és un mag que s'oculta sempre darrere de laboira hivernal -tan segarrenca, d'altra banda. I ambtot, és ben cert que si llegim la seva poesia, o unapart representativa, com la que el lector té a les mans, sabrem moltes coses de l'home Pàmias i del seu món. (Del pròleg de Lluís Calvo) Biografia de l'autorJordi Pàmias Grau (Guissona, la Segarra, 1983). Estudià Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i, durant trenta anys, fou professor de Llengua i Literatura Espanyola a l'Institut Màrius Torres, de Lleida. Es donà a conèixer com a poeta en guanyar el premiJoan Salvat-Papasseit (1969) amb La meva casa i, desd'aleshores, ha publicat disset llibres de poemes, alguns dels quals guardonats amb premis rellevants. Així, obtingué el premi Carles Riba (1978) amb Flauta del sol i, en la dècada dels anys vuitanta, fou guardonat tres vegades als Jocs Florals de Barcelona. Ha rebut altres premis com el Vicent Andrés Estellés (1985), el Ciutat de Palma (1991), el Miquel de Palol (2001), el Cavall Verd (2002) i el Premi Nacional de la Crítica (2005). Ha conreat també el teatre (Camí de mort) i l'assaig en forma de dietaris: Quadern de tresestius, Des de la foscor (Un dietari dels anys 60) iDéu no té pressa. Ha escrit molts articles de críticaliterària. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1999), laMedalla d'Or al mèrit cultural (Ajuntament de Lleida, 2003), el premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2017) i el Premi Nacionalde Cultura (2018)