A Nimfeu, Premi València Nova de Poesia, la veu poètica es projecta cap al món fantàstic de la infantesa i tracta així de bastir-se d'una identitat ferma. Al centre de tot està el Nimfeu com aquell món imaginari que aglutina el passat i la seua dualitat indissoluble, és a dir, com a zona de confort i com a llosa que ens impedeix avançar.
