Una gran distància separa el narrador de No robaràs d’aquells que anomena els seus pares. Una distància farcida de mentides, solitud i incomprensió una distància que amaga certs fets d’un passat que abocà un matrimoni, que semblava tenir-ho i poder-ho tot, a viure una mort en vida de la qual els fou impossible sortir. No robaràs és la reconstrucció minuciosa i inclement d’aquestes vides, d’aquest món de secrets i silencis. També és una mena d’autobiografia intel·lectual, una via d’escapament del pou al qual el narrador semblava condemnat, en què es tracten des de les banalitats més insignificants fins als grans temes de la condició humana. Novel·la clàssica alhora que text postmodern, autobiografia alhora que ficció, assaig alhora que libel, No robaràs posseeix l’atracció irresistible d’un forat negre del qual, si goseu fer-ne la lectura, ni podreu ni voldreu escapar. No robaràs és el relat d’un home que ha emprés una investigació legal, personal i intel·lectual per conèixer qui és, per què és com és, per què els seus pares eren com eren i perquè entre tots van convertir les seves vides en un infern. Mentre l’autor construeix el seu relat, el lector té la sensació de presenciar la confecció d’un autoretrat extraordinari.