Friedrich Schiller diu que el poeta ingenu viu en harmonia amb la naturalesa, coneix la bellesa per intuïció i transmet la realitat com la veu. En canvi, el poeta sentimental s'integra al món a través del pensament i l'especulació. Però diu també que ni el caràcter ingenu ni el sentimental són capaços, aïlladament, de «realitzar l'ideal de la bella humanitat». Aquest ideal només pot sorgir de la unió d'un i altre. ''Nova York'' pertany a la darrera etapa de la producció poètica de Blai Bonet, i les obres d'aquest període s'acosten, cadascuna a la seva manera, a l'ideal del poeta sentimental. El reencontre amb la naturalesa es produeix a través de la cultura, entesa com a filosofia de l'existència, però hi queden rastres de l'antiga visió intuïtiva. A ''Nova York'', David Bowie, Al Brown, els joves autors de ''graffitti'' a les estacions de metro, Pasolini, Maria Callas i les ingènues referències a la cocaïna creen una temporalitat dislocada que ja no té res a veure amb la ciutat concreta de L'Evangeli segons un de tants i els altres llibres del segon període de Blai Bonet: Barcelona era una ciutat, Nova York és la Ciutat. Blai Bonet (Santanyí, 1926 - Cala Figuera, 1997), poeta, novel·lista i crític d'art. Fill de família humil, va ingressar al seminari, però va haver d'interrompre els estudis eclesiàstics a causa de la tuberculosi. Bonet va escriure des del risc i la revelació, i la seva obra explora el cos, la fe, el desig, la malaltia i la paraula amb una intensitat extrema que trenca convencions formals i temàtiques. La seva obra poètica, amb títols com ''El Color'', ''L'Evangeli segons un de tants'', ''El poder i la verdor'' o ''Nova York'', n'és el centre i la manifestació més radical.
