Palpentes parla de com reconèixer-nos amb i des de les materialitats –irreductibles, entrellaçades, opaques, accidentades, sempre altres– que ens fan i ens desfan. Buscar a les palpentes, no per evitar la caiguda sinó per precipitar-nos a l’estranyesa d’un cos fet de molts, que diu des de dins i fora de si, que pren forma en dir-se lloc. palpentes parla de com reconèixer-nos amb i des de les materialitats ―irreductibles, entrellaçades, opaques, accidentades, sempre altres― que ens fan i ens desfan contínuament. El text travessa diverses geografies ―pedres, memòria, insectes, silencis, boscos, òrgans, desitjos, membranes― convidant-nos a palpar allò que ens desvia, ens interroga, ens desplaça i ens desorienta.
