En aquesta obra, Bartomeu Colom fa un balanç crític dels quaranta anys d'autonomia de les Illes Balears. L'anàlisi de l'autonomia balear se sol fer des d'un punt de vista jurídic, sense tenir en compte que es tracta d'una qüestió eminentment política, ni la dinàmica interna de la societat illenca, poc cohesionada, amb escassa consciència nacional, amb baixa autoestima, i que no acaba de creure's l'autonomia. La majoria del cos social, que és molt individualista i té en poca estima la cosa pública i els elements comuns (territori, llengua, cultura, ensenyament, mitjans de comunicació, identitat, finançament autonòmic...), ha contemplat amb indiferència o perplexitat, i en tot cas amb poc entusiasme o passivitat, l'autonomia, no tan sols des del vessant cultural, sinó també des del vessant econòmic. Aquests factors han debilitat les Illes Balears davant l'Estat, que no s'han sabut fer valer dins l'Estat de les autonomies.
