En trenta-dos contes publicats entre 1902 i 1907, Víctor Català passeja els ulls pels racons foscos de lavida i fa servir tots els diamants de la llengua perdir les mil i una formes que pren la violència en lasocietat que coneix: la nostra, lector. Els títols parlen per si sols: “,L’,explosió”,, “,Parricidi”,, “,Agonia”,... Alguns dissimulen, com aquest “,Carnestoltes”, en què esclata l’,amor lèsbic.Pionera i antiga, digna com ningú de l’,epítet''original'', Víctor Català formaria part dels autors de capçalera de Flannery O’,Connor o Alice Munro si no fos que aquestes grans dames del ruralismeno parlen català. Najat El Hachmi sí que l’,ha llegida, a fons, i en diu amb germanor: “,Labrutalitat del món rural és força semblant a tot arreu, la violència contra les dones, també. Escriure, aquí, també és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.”,
