Les vides d'en Matteo, en Gianni, la Giulia, l'Anna, en Fabio, l'Andrea i la Renata estan marcades desde la infantesa amb nafres d’,aquelles que queden sepultades en zones secretes de la consciència, ique resorgeixen, agreujades, durant les revoltes i autoafirmacions de l'adolescència. Podríem pensar que amb la maduresa, quan les parelles s'estabilitzen i les vides semblen encarrilar-se en la comoditatburgesa, arribaria una certa tranquil•,litat ipacificació. Però res d'això, ben bé al contrari: l'edat adulta és el moment perfecte perquè tot emergeixi de nou i els elements psíquics es combinin en una estranya barreja que els farà explotar, com si un alquimista insensat hagués jugat durant massa temps i amb massa sort. Amb una llengua eixuta, esmolada,sense concessions a l'expressivitat del sicilià ni acap altra de les formes de pietas que sovint trobema la prosa de Camilleri -la ironia, la tendresa o lacomprensió per les febleses humanes- Un dissabte ambels amics ens presenta un drama contemporani implacable, en el qual cada personatge és lliurat a la sevacondemna i a la deriva inexorable de les seves accions.
