Del zoo al Montseny

Des dels inicis d’Els viatgers de la Gran Anaconda, l’any 1996, vaig tenir la sort i el privilegi d’acompanyar en Martí Boada en diverses passejades divulgatives pel medi natural. Totes elles memorables. Aquell temps compartit i un polsim de química van acabar fent del doctor Boada el bon amic Martí. Si bé l’abisme de coneixements entre tots dos va romandre inalterable. Es feia palès en cadascun dels «exàmens» a què sovint em sotmetia mentre trescàvem. De les acurades observacions i descripcions d’un doctor en Ciències Ambientals, amanides amb els meus comentaris de pixapins, en resultaven asimètriques converses de bosc. Si bé, convenientment editades, van transformar-se en un seguit d’estimulants passejades radiofòniques. Cadascuna d’elles, per si soles, una mena de «pla seqüència» auditiu, molt abans que les càmeres irrompessin en els locutoris i esmicolessin la màgia de la ràdio. Aleshores, no érem del tot conscients que aquells banys de bosc i de natura que escampàvem en l’aire portaven incorporat l’embrió del present compendi. Les converses contenien, efectivament, algunes de les anècdotes que s’hi recullen. Per això, durant un dinar a casa de la seva germana, la Dolors, vaig verbalitzar el que inconscientment feia temps que tenia al cap: «Martí, d’aquestes vivències potser en podria sortir un llibre». (Toni Arbonès, al pròleg)